1. |
Anirem a sopar
03:10
|
|
||
--
Ara em toca fer-ne quinze mil,
ho faig per guanyar-me el pa.
El cap ara se me’n va d’allà,
ja noto molèsties al braç.
Manipulació, repetició,
alienació, desesperació...
Em sento fora de lloc.
L’endemà tres quarts del mateix,
em cauen a sobre les parets
i els dies van passant,
sóc com un llumí remullat
i a fora surt el sol i jo aquí estic ben sol
i em vens al cap, després t’he trucat.
Vull sortir, estic saturat.
A les vuit doncs et vinc a buscar
i anirem a sopar.
A les vuit doncs et vinc a buscar
i anirem a sopar.
Només en porto uns cinc mil,
la cap em diu que vaig massa tranquil
i tant sols vull marxar per no tornar,
penso en l’harakiri, això és un martiri!
El rellotge s’ha aturat.
A les vuit doncs et vinc a buscar
i anirem a sopar.
A les vuit doncs et vinc a buscar
i anirem a sopar.
A les vuit doncs et vinc a buscar
i anirem a sopar,
i anirem a sopar,
i anirem a sopar.
--
|
||||
2. |
Cantar t'és aliment
02:09
|
|
||
--
Et lleves d’un bot i al cap d’un moment
ja comences a xerrar.
Jo no sé d’on treus aquest vigor,
a mi em costa molt més despertar.
I vas cantant, vas cantant, vas cantant
i sense voler
vas creixent, vas creixent,
cantar t’és aliment.
Esquitx eixerit, és molt aviat,
no sembles tenir remei.
Vailet, no t’estàs gens per romanços.
Que no fas figa, rei?
I vas cantant, vas cantant, vas cantant
i sense voler
vas creixent, vas creixent,
cantar t’és aliment.
Ens entren ganes de voler-te acaronar.
Vas pel món encomanant tanta vitalitat!
Avui tinc el cap com un timbal
però et sento cantar i m’és igual.
Diuen que qui canta els seus mals espanta
però a tu res no et fa mal.
I vas cantant, vas cantant, vas cantant
i sense voler
vas creixent, vas creixent,
cantar t’és aliment.
Vas cantant, vas cantant,
i sense voler
vas creixent, vas creixent,
cantar t’és aliment.
--
|
||||
3. |
Segueixo caminant
03:20
|
|
||
--
Ah, els peixos van volant,
els ocells van nedant,
segueixo caminant.
Ah, els rius sobre el meu cap,
els núvols als meus peus,
segueixo caminant.
Ah, això és vital.
I si cantes uh uh uh uh uh,
seràs l’únic normal.
I si cantes uh uh uh uh uh,
seràs l’únic puntal.
I si penses, existeixes, ets conscient, emocional,
veuràs com tot és ben real al teu voltant.
I si cantes uh uh uh uh uh,
seràs l’únic normal.
I si cantes uh uh uh uh uh,
seràs l’únic puntal.
Ah, les plantes van cantant,
els arbres van saltant,
segueixo caminant.
Ah, això és vital.
I si cantes uh uh uh uh uh,
seràs l’únic normal.
I si cantes uh uh uh uh uh,
seràs l’únic puntal.
I si penses, existeixes, ets conscient, emocional,
veuràs com tot és ben real al teu voltant.
I si cantes uh uh uh uh uh,
seràs l’únic normal.
I si cantes uh uh uh uh uh,
seràs l’únic puntal.
(Potser sí, per si de cas)
--
|
||||
4. |
Diana amb potes
02:46
|
|
||
--
És tot cor, massa pur, li van fent mal,
diana amb potes.
No pot tolerar ja per més temps
els danys que s’emporta.
Sigues fort o en un no res
se t’endurà el vent, se t’endurà el vent.
Sigues fort o en un no res
se t’endurà el vent, se t’endurà el vent.
Juga al contraatac o seguiràs perdent.
Amb el lliri a la mà sempre va,
diana amb potes.
Massa bo vol dir ruc, que es posi a aixopluc,
ell mai es rebota.
Vola ferm o en un no res
se t’endurà el vent, se t’endurà el vent.
Vola ferm o en un no res
se t’endurà el vent, se t’endurà el vent.
Surt de la closca, au, sigues valent!
Vivim en una jungla on ningú no té cap mirament.
Si li poses massa escrúpols has de sortir corrents.
Diana amb potes, s’ha d’aplanar el camí.
Un dimoniet un dia et sortirà de dins.
Sigues fort o en un no res
se t’endurà el vent, se t’endurà el vent.
Sigues fort o en un no res
se t’endurà el vent, se t’endurà el vent.
Força i coratge, tot anirà bé.
--
|
||||
5. |
|
|||
--
He sigut sagrat però també bruixot,
guardià i cèlebre a la ficció.
Quin goig roncar sobre teu,
fer vuits entre els teus peus,
mèus a viva veu,
posar els braços en creu
i quedar-me com si fos un trofeu.
Pel gener marrameus fins al celler,
i saraus per ser el primer.
De dia estic ensopit,
però em desperto a mitjanit
per fer un bon crit
i així treure pit
i endur-me potser algú al llit.
M’han canviat per llebre,
regalat set vides,
m’han posat cinc peus
tot i caure de quatre,
sempre de quatre.
Vigila, rateta, que sóc el gat!
--
|
||||
6. |
|
|||
--
Pensava “tant de bo mai més porti jersei!”
Plegava de l’escola, estava content.
L’estiu començava, les festes també.
Santa innocència i tot el temps per davant,
sentia un clam.
Pensava “tant de bo
mai més hagi de posar-me jersei,
m’agraden molt més la platja i els gelats
i tenir molts dies per jugar”.
Pensava “tant de bo
mai més hagi de posar-me jersei,
m’agraden molt més la platja i els gelats
i tenir molts dies per jugar”.
Recorda aquelles tardes a ca l’Albert,
a cal Toni, a cal Guillem o a cal Xavier
i a casa, a dalt d’aquells dos cirerers
s’anava atipant.
Pensava “tant de bo
mai més hagi de posar-me jersei,
m’agraden molt més la platja i els gelats
i tenir molts dies per jugar”.
I a la piscina feia sol,
i amb bicicleta feia sol,
fent una orxata feia sol,
al llit avall quedava el llençol.
Pensava “tant de bo
mai més hagi de posar-me jersei,
m’agraden molt més la platja i els gelats
i tenir molts dies per jugar”.
Pensava “tant de bo
mai més hagi de posar-me jersei,
m’agraden molt més la platja i els gelats
i tenir molts dies per jugar”.
El sol se’n va més tard,
bona època de l’any i bon remei,
semblava que allò no acabaria mai,
dies i dies per jugar.
--
|
||||
7. |
Gel que ja no torna
02:36
|
|
||
--
En qualsevol moment del dia
no puc deixar de pensar en tu.
Si estic llegint el diari al tren
no puc deixar de pensar en tu
i quan escolto les notícies
no puc deixar de pensar en tu.
L'únic que desitjo és que te'n vagis,
que te'n vagis molt, molt lluny,
que desapareguis per sempre més.
Amb cada casa que s'esfondra
no puc deixar de pensar en tu.
Amb cada mà que surt del mar
no puc deixar de pensar en tu.
L'únic que desitjo és que te'n vagis,
que te'n vagis molt, molt lluny,
que desapareguis per sempre més,
que te'n vagis molt, molt lluny.
L'únic que desitjo és que te'n vagis,
que te'n vagis molt, molt lluny.
Quan em desperto cada matí
tinc por de què ens faràs avui.
Amb cada gel que ja no torna
no puc deixar de pensar en tu.
Amb cada onada de calor
no puc deixar de pensar en tu.
L'únic que desitjo és que te'n vagis,
que te'n vagis molt, molt lluny,
que desapareguis per sempre més,
que te'n vagis molt, molt lluny.
L'únic que desitjo és que te'n vagis,
que te'n vagis molt, molt lluny,
que desapareguis per sempre
i que tot torni a ser com abans.
--
|
||||
8. |
L'astronauta i la mula
03:01
|
|
||
--
Un astronauta jubilat
amb un notari a la sala,
vol explicar la veritat
sense ofendre a la NASA.
Escafandres ben brillants,
fetes d’escuma blanca.
Els coets fets de cartró,
els vestits de paper de plata.
Això no recula, ni s’atura
com la fotuda mula.
Tot s’ha enregistrat en secret i d’amagat,
és ficció o realitat?
Imaginació en aquella habitació,
son uns records congelats, desats.
Els núvols fets de cotó,
els estels penjats amb cordes.
Les estrelles amb gomets
enganxats a una tela negra.
Això no s’atura, no té cura,
com la fotuda mula que mai no recula.
Tot s’ha enregistrat en secret i d’amagat,
és ficció o realitat?
Imaginació en aquella habitació,
son uns records congelats.
Tot s’ha enregistrat en secret i d’amagat,
és ficció o realitat?
Imaginació en aquella habitació,
son uns records congelats, desats.
--
|
||||
9. |
El far
02:40
|
|
||
--
Et dono la mà i soc a casa,
a les nits somio al teu costat.
Tot allò que ens queda encara per viure,
tots dos ho sabem, serà emocionant.
I ets el far que sempre tinc a prop,
que em fa sentir millor.
Ets el far que sempre tinc a prop,
que em fa sentir millor.
Tu i jo encara ens entenem bé,
parlem de moltes coses i de la gent.
No ens ha arribat el moment de quedar muts,
i això i allò, tot conviscut.
I ets el far que sempre tinc a prop,
que em fa sentir millor.
Ets el far que sempre tinc a prop,
que em fa sentir millor.
Seguirem lluitant, doncs, per com ho volem
i cremarem ponts i agafarem trens.
Nous camins trepitjarem ferms
i enlaire tots dos tocarem el cel.
I ets el far que sempre tinc a prop,
que em fa sentir millor.
Ets el far que sempre tinc a prop,
que em fa sentir millor.
--
|
||||
10. |
Viure en Pau
03:30
|
|
||
--
Quin goig, quina tristor,
ells records vells d’infantesa.
Aquells cants de frescor
han creat la nostre entesa.
T’estimo i et vull dir
que sempre seré aquí.
Sembla un cor distant,
deu ser la por a la nuesa.
T’estimo i et vull dir
que sempre seré aquí.
I dissabtes al matí,
trucs de màgia amb un pastís,
helicòpter i un Matisse.
I dissabtes al matí,
33/45,
el soroll fet amb sentit.
Potser no tot ha anat
com els dos sempre somiàvem,
seguir sempre de costat,
això sí que ho abraçàvem.
T’estimo i et vull dir
que sempre seré aquí.
I dissabtes al matí,
trucs de màgia amb un pastís,
helicòpter i un Matisse.
I dissabtes al matí,
33/45,
el soroll fet amb sentit.
I dissabtes al matí,
trucs de màgia amb un pastís,
helicòpter i un Matisse.
I dissabtes al matí,
33/45,
el soroll fet amb sentit.
--
|
||||
11. |
D'excursió amb propulsió
03:44
|
|
||
--
Bon viatge cap a Mart,
bon viatge, bon viatge.
Bon viatge cap a Mart,
bon viatge, bon viatge.
A la pista de llançament està tot llest degudament,
la gent s’espera amb les maletes.
Aquest matí aquests cinc coets s’enlairaran ràpidament,
marxaran d’aquest vulgar planeta.
Bon viatge cap a Mart,
bon viatge, bon viatge.
Militarització, guerres, contaminació i censura,
desgavell que ja no té cap cura.
Al planeta vermell hi va tota la gent,
si tens dos dits de front és el millor que pots fer.
Aquí a la Terra no t’hi pots quedar,
això farà un pet com una gla.
Control governamental, vigilància policial,
hi haurà una guerra atòmica i no hi vull ser.
Allà viuria molt millor, obriria un restaurant,
cuina de proximitat, si pot ser.
Al planeta vermell hi va tota la gent,
si tens dos dits de front és el millor que pots fer.
Aquí a la Terra no t’hi pots quedar,
això farà un pet com una gla.
Va, qui vol apuntar-se a l’expedició?
No ens podem quedar aquí.
Anem d’excursió amb propulsió.
--
|
Trau Sant Boi De Llobregat, Spain
TRAU:
- Pau Torrens: veu i guitarra
- Núria Botia: baix i veus
- Xavi Artigas: teclats i veus
- Roger Gascon: bateria i veus
- Jordi Bastida: guitarra i veus
Streaming and Download help
If you like Trau, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp